QUAI AUX GRAINS

El projecte busca la reorganització de diferents parcel·les industrials (entre les quals cal destacar la Minoterie i l’antiga fàbrica SNFA) dins de la ZAC d’Ivry Confluences, zona actualment en plena mutació urbana. L’anàlisi de les empremtes històriques del lloc (el temps reinterpretat), del seu context urbà actual (el temps present) i de la programació futura (el temps planificat), evidencia la necessitat de portar a terme la reflexió urbana a una escala de barri. Aquesta forma d’anàlisi,  ens fa trobar una sèrie de línies de força que van a estructurar el projecte urbà: sorgeix així la idea de plaça-lineal, un element obert exclusivament als vianants situat a l’interior de l’illa. Aquest element passa a concretar la idea en que es fonamenta el projecte urbà de la ZAC, d’un sistema de « Parcs en xarxa». Aquesta plaça-lineal dilatada, similar a un passatge públic dúctil, ofereix al llarg del seu recorregut diferents qualitats espacials i la possibilitat d’una diversitat d’usos dins de l’espai públic (Ep). La exigència del projecte privat de participar en aquest intercanvi, ens va fer perllongar l’eix del carrer dels Petits Hôtels cap a l’interior de l’illa, creant d’altres parts comuns i espais privats participatius (Epp).   Sobre aquest mateix eix es recolza l’aparcament semi-soterrat, en superfície, que genera així un paisatge operatiu en diàleg amb la topografia del lloc i de la parcel.la de la Minoterie, situada a l’oest. Un moble-rampa es desenvolupa tot al llarg d’aquest aparcament, creant a la vegada un banc, un mirador  i un accés obert als jardins comunitaris situats a sobre del parking. L’anàlisi del no construït, ens condueix a plantejar un sistema de densificació al voltant del pati interior d’illa, de forma que les volumetries del bulevard de Brandebourg i el carrer Pierre Rigaud perllonguen les reverberacions dels edificis existents en aquests carrers. Aquest procés fa que es conformin unes siluetes escalonades i domestiques sobre els carrers, creant una lògica urbana més amable amb el seu entorn. L’alineació sobre aquests dos eixos es continu. De la mateixa forma, la resta d’edificacions s’alinea als límits de  l’espai públic (tot al larg del passatge públic), acompanyant-lo i marcant determinats punts singulars en el seu recorregut.