Passera al Fòrum i edifici Capitania

Entenem el recinte del Fòrum com aquell fragment de ciutat on l’urbanisme ni va voler ni va aconseguir esborrar totes les traces antigues, i on el nou planejament quasi no va arribar a encaixar les peces i, en canvi, les va saber relligar com volums magmàtics per representar impulsos de la modernitat.

Les històries quotidianes són les que emplenen les places i els carrers de les ciutats. Només manca un moment de calma, apartats de les grans vies plenes de soroll, per poder sentir-les. Just això ens agradava que succeís en aquest espai de la passarel·la, sense cotxes, d’igual forma que succeeix als passatges de les ciutats, propers a les grans avingudes. Aquest fet, a més, fixava el projecte a Barcelona com l’últim espai possible de l’avinguda Diagonal.

Finalista - Premi Mies van der Rohe d’Arquitectura Europea 2005

Finalista - Premis Fad d’Arquitectura 2005